Aquest poema, Vora la mar, de Jacint Verdaguer ens expressa el sentiment de futilitat envers l'existència terrenal. La creació poètica esdevé en aquest poema una mostra de la vanitat, un somni enganyós, una forma d'entreteniment banal davant la immensitat i la grandesa de l'univers, encarnat en aquest mar. Expressa, al mateix temps, el desig d'una existència veritable, d'un absolut, dins una recerca plenament romàntica.
