dilluns, 12 de setembre del 2016






LITERATURA CATALANA        2016-2017

PRIMER DE BATXILLERAT
OBJECTIUS
      
       * Llegir i comentar les sis obres del programa oficial.
       * Comentar textos relacionats amb les obres i temes del programa.
       * Conèixer els autors i moviments corresponents.
       * Adquirir metodologia de treball (elaboració, ús de bibliografia, etc.), la tècnica del comentari  de text...
       * Dominar la comprensió lectora  i l’expressió escrita.

LECTURES

 Promoció 2015-2017

1. Narcís Oller, Pilar Prim.
2. Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
3. Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis.
4. Joan Vinyoli, Vent d’aram.
5. Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.
6. Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz.


AVALUACIÓ

1)   Per cada lectura sempre hi haurà com a mínim un examen sobre tot allò que s’haurà explicat i comentat a classe, el qual podrà consistir en un comentari de text.

2)   Per als llibres de narrativa (especialment, però queda a criteri de la professora fer-ne sobre qualsevol de les lectures treballades, si ho considera convenient), es farà un control de lectura previ a l’examen, el qual s’haurà de superar per poder aprovar l’avaluació.

3)   A cada trimestre es treballaran dues lectures. La nota final serà la mitjana d’ambdues.

4)   A l’hora de posar notes, es tindrà en compte no tan sols els aspectes literaris (coneixement de la matèria, capacitat d’anàlisi i d’interpretació, etc.), sinó també els lingüístics (correcció de l’expressió, que no és únicament l’ortografia, sinó també la morfologia, la sintaxi i la puntuació). Així, hi haurà un descompte sobre la nota segons aquest criteri:
Es descomptarà 0,1 per cada falta (encara que siguin repetides i sense limitació) d’ortografia, morfologia, lèxic, morfosintaxi i cohesió, tant als exàmens com a qualsevol feina presentada per a ser valorada.

Si a final de curs s’ha millorat l’expressió i ja no hi ha descompte, la mitjana de tota l’assignatura es farà amb les notes de contingut dels exàmens.

1)  Per aprovar el curs, caldrà haver superat els tres trimestres. Les   recuperacions de cadascun es
      faran a final de curs.
Si se suspèn a causa de la correcció lingüística, la professora indicarà quina o quines lectures s’haurà de recuperar.

6) Lectures complementàries: l’alumne/a podrà llegir fins a dues lectures complementàries, la qual cosa  li permetrà de millorar la nota fins a un màxim de 0.5 punts per lectura. Aquest increment, però, només s’afegirà a la nota d’avaluació si aquesta és igual o superior a 4.

     Antígona, Salvador Espriu
     Aloma, Mercè Rodoreda
       Mar i cel, Àngel Guimerà
      Laura a la ciutat dels sants, Miquel Llor

7) Es descomptarà 0,1 de la nota final de l’avaluació corresponent:

1. per cada una de les feines o deures no presentats en la data estipulada
2. per cada dia de no portar el material
3. per cada falta d’assistència no justificada
4. per cada vegada que es dificulti el funcionament de la classe

Si la suma dels descomptes dels trimestres arribés als 2 punts, l’alumne/a podria perdre el dret a presentar-se als exàmens d’avaluació; mantindria, tanmateix, el dret a l’examen de recuperació extraordinària de final de curs.


Advertiment
No es repetiran proves als alumnes que hagin faltat a classe, llevat que la professora consideri que l’absència té una causa molt justificada i documentada.. En aquest darrer cas, els alumnes acceptats seran  convocats el dia de cada avaluació que es determini, fora de l’horari habitual.

Podeu consultar també el bloc de literatura catalana de Clara Soley  que està penjat a la pàgina de l’institut i  que també es pot consultar per internet : http://literaturacatalanalferrancasablancas.blogspot.com.es


dimarts, 31 de maig del 2016

LES AVANTGUARDES



LES AVANTGUARDES LITERÀRIES










literatura d'avantguarda http://www.xtec.cat/~malons22/personal/avantguardes.htm

dilluns, 2 de maig del 2016

NARCÍS OLLER ( ei, igualment mireu apunts i llibre de text;)

http://es.slideshare.net/ctorrijo/narcs-oller-1846-1930

Abans que res heu de tenir present les característiques de dos moviments esmentats a classe: El Realisme i el Naturalisme, que són els corrents que successivament dominaran el panorma a literari de la segona meitat del IX. Noms com Dickens, Balzac, Flaubert, Tolstoi, Dostoieivski, Pérez Galdós, Clarín... o Zola són representatius d'aquests moviments. Hem esmentat a classe els seus noms i algunes de les seves obres.

L'OBRA D'OLLER

Entra tard al món de la literatura, i es troba amb una llengua corrumpuda i amb inseguretat davant el gènre novel.lístic, vacil.lacions que aniran poc a poc desapareixent, amb l'ajuda del seu treball, el consell del seu cosí Yxart i l'acollida del públic

El seu aprenentatge el fa a cavall entre el Romanticisme i el Realisme. Començarà escrivint en castellà i passarà més tard a partir del  coneixement de la literatura realista francesa, a adoptar la llengua catalana. Obtindrà un gran èxit amb La papallona, 1882, que va rebre el pròleg de Zola, on l'elogiava i alhora marcava les distàncies amb el moviment naturalista, perquè Zola considera que el sentimentalisme d'Oller no lliga amb el positivisme i el deterniminisme que proposava.

L'escanyapobres, del 1884, esperpènnica, parla de l'avarícia d'un matrimoni, que acaben amb la pròpia destrucció.
Vilaniu, del 1885, Novel.la ambiciosa on intenta parlar de com la calúmnia pot provocar la caiguda d'una família rica i poderosa, çes una novel.la de col.lectivitat no de personatges concrequets...
La febre d'or, del 1890-92: Retrata una època de la vida social i econòmica de Barcelona, de la Barcelona menestral, a la burgesa, i parla de la febre bursàtil dels anys 1890. PRotagonistes són la família Foix, que rere la passió dels diners perdent els valors morals.
La bogeria, 1898, novel.la-estudi psicològic sobre una malaltia i les conseqüències socials. Daniel Serrallonga  vist segons tres punts de vista diferents, es eu determinada pel medi  per l'herècia. Així doncs, una novel.leta que abraça el programa naturalista
Pilar Prim, 1906, significà la voluntat de posar-se al dia, de trencar amb la preceptiva naturalista i elaborar una novel.la psicològica amb tècniques modernisstes. Estudi d'una dona, Pilar Prim, que cdrta el seu propi destí i ha de lluitar entre els seus desigs i la societat patriarcal, de prejudicis morals, que l'envolten. Elements a tenir presents, novedosos: Monòlegs interiors, estats d'ànim i correlats amb el paisatge, ...etc


NATURALISTA, OLLER?

Segons com segueix les tècniques i mostra un interès a fer-ho, però segons l'estudiós Sergi Beser, el seu sentimentalisme moralista l'allunya del programa Naturalista, tal com ja havia dit Zola en el pròleg de la Papallona.

a banda, també és un gran narrador de contes: De tots colors, A llapis i  a ploma etc...


EXERCICIS: LECTURA DELS FRAGMENTS QUE HI HA AL LLIBRE DE TEXT 138 FINS 143)


TAMBÉ: de La bogeria

 ― Desenganya't: no hi ha paritat1 . El cas d'en Daniel no és neurastènia2 pròpiament dita, com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats, sinó de vesània3 hereditària: la du ja de naixença. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar tals anomalies de raó, que (ja us ho vaig dir), per a mi, va morir boig. Quin podia ser el fruit d'aquest matrimoni? L'atavisme4 és una causa predisposant indiscutible. L'etiologia5 de les malalties mentals l'assenyala com una de les infal·libles. Què més? Té una germana epilèptica. La conducta de l'altra, de l'Adela, amb les seves exaltacions eròtiques, no és la d'una persona desequilibrada? A ell, a en Daniel, quan l'heu vist conduir-se6 com un home sa?



LECTURES OPTATIVES 3R TRIMESTRE:


1.DIVENDRES 13 DE MAIG: EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT, DE QUIM MONZÓ, QUADERNS CREMA

2. DIMECRES 25 DE MAIG: TE DEIX, AMOR, LA MAR COM A PENYORA, DE CARME RIERA. ED62

EXAMEN 1: DIA 19 MAIG: REINAIXENÇA, ROMANTICISME, REALISME, NATURALISME, JACINT VERDAGUER, ÀNGEL GUIMERÀ I NARCÍS OLLER

2N EXAMEN: DIA ? 31 DE MAIG

dimarts, 26 d’abril del 2016



Aquest poema, Vora la mar, de Jacint Verdaguer ens expressa el sentiment de futilitat envers l'existència terrenal. La creació poètica esdevé en aquest poema una mostra de la vanitat, un somni enganyós, una forma d'entreteniment banal davant la immensitat i la grandesa de l'univers, encarnat en aquest mar. Expressa, al mateix temps, el desig d'una existència veritable, d'un absolut, dins una recerca plenament romàntica.




LA RENAIXENÇA,  resum:  

http://www.slideshare.net/montse.ciberta/la-renaixena-powerpoint-3543678